ESPECIALITZADES EN SEPARACIONS, DIVORCIS, GUARDES I CUSTÒDIES.

Benvinguts/des al Blog. Aquí trobareu les principals novetats legislatives, jurisprudencials i altres dades d'interès en l'àmbit del Dret de Família.
SERVEIS:

- Separacions i divorcis
- Reclamacions d'aliments
- Guardes compartides
- Modificacions de Mesures
- Execucions per impagament de pensions i règim de visites
- Liquidació del règim econòmic matrimonial

- Incapacitacions
- Parelles de fet: constitució i extinció
- Contractes en previsió d'una ruptura matrimonial (Contractes prematrimonials)
- Hipoteca i extinció de condominis
- Maltractament en l'àmbit familiar
- Violència de gènere


Comptem amb altres professionals col·laboradors que ens ajuden en la nostra tasca, com: psicòlegs, psicòlegs infantils, detectius, gestors i economistes.


dilluns, 30 de gener del 2012

L'anomenat Síndrome d'Alienació Parental no té cap base empírica. (Psiquiatre Antonio Escudero)

Hi han arguments consistents que desmunten la premissa del Síndrome d'Alienació Parental, doncs no existeix com a tal, ni està reconegut per cap organisme internacional, no la OMS, ni l'Associació Americana de Psiquiatres, i no ha passat cap test ni control de la comunitat científica"; assegura l'advocada de Themis Rosa Ribes. Únicament té recolzament per determinats jutjats i des del desconeixement que s'està produint, cometent-se veritables barbaritats, facilitant armes poderosíssimes a maltractadors, afirma el psiquiatre i ex president de l'Associació Madrilenya de Salut Mental, Antonio Escudero Nafs. 

El psiquiatre exposa que el concepte d'alienació parental ha existit sempre, d'un costat i d'un altre, el que no se sap és que quan la paraula "síndrome" s'afegeix davant del concepte d'alienació parental es medicalitza tot, és a dir, s'està tractant com a mèdic una cosa que no és mèdica. Arrel d'aquí, qualsevol cosa que digui la persona diagnosticada serà considerada un símptoma i, per tant, deixa de tenir valor.   

D'altra banda, la psicoterapeuta especialitzada en violència de gènere, Consuelo Barea, afirma que aquest síndrome fals, permet que pares maltractadors i abusadors es quedin amb la custòdia dels fills i és utilitzat per a defensar a homes que no han exercit la paternitat correctament o han maltractat a les seves parelles.

dimecres, 25 de gener del 2012

Cada dia hi han 385 denúncies per violència de gènere.

Durant el tercer trimetre de 2011, han crescut un 3% el nombre de demandes de violència  de gènere, segons l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere. Diari Público, 21 de gener de 2012.

De juliol a setembre de 2011, s'han presentat un total de 35.422 denúncies, una mitja de 385 cada dia.

El 71,36% de les denúncies les van presentar les pròpies víctimes. L'11,57% van derivar d'un part de lesions y el 14,4% va ser resultat d'una intervenció policial directa. L'informe també revetlla que el 57% de les denúncies s'interposaren quan la víctima encara mantenia relació amb l'agresor.

Les dones més vulneralbes per violència masclista d'acord les dades de l'Obervatori són les dones immigrants. 

Pel que fa a l'Ordre de Protecció, els Jutjats van registrar 9.481 sol·licituds, de les quals 6.193 (65,3%) es van executar. La resta, segons explica la Presidenta de l'Observatori, no complien amb els requisits que la Llei Integral contra la violència de Gènere marca. 

És de destacar que els delictes de lesions i amenaces jutjats han estat la gran majoria. El 31% (2.974), és a dir, gran part, són ordres de protecció que es van ordenar sobre les ex-parelles. En segon lloc, el 30% (2.833) es van ordenr sobre persones amb les quals les víctimes encara mantenien una relació afectiva. En tercer lloc, el 27% (2.602) han estat ordenades sobre el cónjuge i, per últim, l'11% (1.074) sobre l'ex-marit.

Els Jutjats de VIDO van dictar durant el tercer trimestre de 2011, 4.726 sentències, de les que el 80% van ser condemnatòries. Es van condemnar a 3.810 persones i 1.072 van resultar absoltes; entre els condemnats hi havien 25 dones.     

La Guarda i Custòdia en les diferents legislacions.

En el nostre país, la regulació de la guarda i custòdia es caracteritza per la coexistència del Codi Civil amb les legislacions autonòmiques, com Aragó (Código de Derecho Foral, Llei 2/2010, de 26 de maig), Catalunya (Codi Civil, Llei 25/2010, de 29 de juliol), Navarra (Llei Foral 3/2011, de 17 de març, sobre custòdia dels fills en els casos de ruptura de la convivència dels pagaments) i València (Llei 5/2011, d'1 d'abril, de relacions familiars dels fills i Filles els pronitors dels quals no conviuen). Dolors Viñas Maestre. Magistrada de la Secció 18a de l'Audiència Provincial de Barcelona. Bases de dades Sepín. 

En quant a aquestes legislacions autonòmiques, els trets més característics i diferencials entre elles són:
* Les legislacions que estableixen la guarda i custòdia compartida com a preferent a la individual són Aragó i València. En canvi, Catalunya i Navarra no regulen la guarda i custòdia compartida com la modalitat preferent.
* Aragó, Navarra i Catalunya aboguen per protegir l'interès del menor. En canvi, València es fonamenta en conjugar els drets dels fills amb els drets i deures dels pares. 
* Les legislacions d'Aragó i Navarra expressen superar l'excepcionalitat de la regulació en el Codi Civil i la no vinculació de l'informe del Ministeri Fiscal. 

Destacem els criteris que la legislació de Catalunya esmenta i s'ha de tenir en compte per tal d'acordar-se la guarda i custòdia compartida. Aquests són:
-Vinculació afectiva de fills i progenitor, i relacions amb la resta de persones que conviuen en les respectives llars. 
-Aptitut dels progenitors per a garantitzar el benestar dels fills i possibilitat de procurar un entorn adequat, d'acord amb la seva edat.
-Actitut de cada progenitor per a cooperar amb l'altre amb la finalitat d'assegurar la màxima estabilitat als fills, especialment per a garantitzar adequadament les relacions d'aquests amb els dos progenitors. 
-Temps que cada progenitor ha dedicat a l'atenció dels fills abans de la ruptura i les tasques que, efectivament, exercia per a procurar el benestar als fills. 
-Opinió expressada pels fills.
-Acords en previsió de la ruptura o adoptats fora de conveni abans d'iniciar-se el procediment. 
-Situació de domicilis, horaris i activitats dels fills i dels progenitors.  

Criteri d'exclusió de la custòdia: sentència ferma per actes de violència familiar o masclista o que hagin indicis fonamentals de que s'hagin comès actes de violència familiar o masclista.

dimecres, 21 de desembre del 2011

600.000 dones han patit maltractaments aquest any.

Tot i l'esgarrifosa xifra, augmenta fins el 85,7% el nombre d'elles que aconsegueixen sortir d'aquest situació, segons avança aquest divendres la Secretaria de l'Estat i Igualtat. Diari Público, de data 17 de desembre de 2011.

L'últim any 593.038 dones han patit maltractaments a Espanya. A més a més, el percentatge de dones que reconeixen haver estat víctimes de violència de gènere ha augmentat els últims cinc anys, des d'un 6,3% en 2006, a un 10,8% en 2011. Aquesta última dada implicaria un major reconeixement per part de les víctimes. Així ho explica la Secretaria de l'Estat d'Igualtat, que va presentar un avanç dels principals resultats de la Macroenquesta sobre violència de gènere 2011, realitzada per la Delegació del Govern per a la Viòlència de Gènere i el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS).

A més a més, del 10,8% de dones que reconeixen haver estat víctima de maltractament, el 7,8%  no ho han estat aquest últim any, per tant, 1.541.000 han aconseguit sortir de la situació de violència que vivien. Això es dèu a que moltes d'aquestes dones han decidit separar-se del seu agresor. També han augmentat el nombre de vícitmes que han tingut el suficient coratge per denunciar. Més de 1,5 milions de dones han aconseguit sortir de l'entorn violent.

Per a la Secretaria de l'Estat de Igualtat , els fills de les dones maltractades que han sortit en la seva defensa son un bon exemple d'aquest compromís.

Una altra dada positiva de l'estudi és que es reflexa un descens de la taxa d'homicidis. Des del 2006 el nombre de víctimes mortals respecte a les dones que havien declarat haver estat maltractades en l'últim any va disminuïr un 33,27%. Tot i això, durant l'últim any comptem amb 57 víctimes mortals.

dilluns, 19 de desembre del 2011

El Tribunal Suprem fixa una pensió per a una dona divorciada tot i ser beneficiària d'un important llegat.

A la Sentència del Tribunal Suprem es planteja un problema derivat de l'administració dels bens matrimonials, després de la ruptura. La Vanguardia, diumenge 11 de desembre de 2011.
La qüestió que es debat és si té sentit mantenir la pensió vitalicia a favor d'un dels cònjuges, ja divorciats, quan el que la perceb s'ha vist beneficiat per una herència.
La conclusió del Suprem ha estat que es resoldrà casuísticament, però senyala el principi de que hi ha possibilitats de seguir percebent la pensió encara que s'heretin bens valiosos, entre ells, un pis, diversos apartaments, i una plaça d'aparcament, com succeïa en el present cas.
Els jutges ha decidit mantenir la pensió perquè l'esposa va ser la que va patir en termes psicològics i econòmics. En l'assumpte ressolt per la Sala Civil del Suprem, el matrimoni es va disoldre en 1992, després de 25 anys de convivència, en els que van tenir set fills. El marit era metge. En el moment de la separació, la muller comptava amb 46 anys d'edat, havent-se dedicat tot el temps a la llar i a la família, essent el marit el que aportava tots els ingressos. La pensió compensatòria establerta a favor de la muller fou de 10.000 ptes. (uns 600 euros actuals).
La qüestió discutida era si els bens heretats compensen el desequilibri econòmic a causa de la ruptura matrimonial. El Tribunal Suprem concolu que no, que la pensió ha de continuar, doncs, la percepció d'una herència per la beneficiària no sempre constitueix una alteració substancial de la seva situació econòmica.

Condemna per maltractament laboral

Quatre dones aconsegueixen que es condemni al seu cap a indemnitzar-les per vulnerar el seu dret a la dignitat i a l'honor. La Vanguardia, diumenge 11 de desembre de 2011.
Les dones treballaven en una editorial de revistes professionals. Aquestes han reclamat davant dels tribunals reparament a la seva integritat moral, la seva dignitat i el seu honor vulnerats "pel tracte degradant i vexatori rebut per part del seu superior", segons la sentència del Jutjat de lo Social núm. 26 de Barcelona. I han guanyat.  
En aquest sentit, "mobbing" es considera, d'acord la doctrina legal, les conductes que ataquen directament al treballador-víctima, a la seva relació social o a la seva vida privada. Entre aquestes conductes s'inclouen:
- El superior limita al treballador les possibilitats de comunicar-se amb la resta de persones.
- Canvia la seva ubicació separant-la dels seus companys.
- Jutja de manera ofensiva el seu treball.
- Qüestiona les seves decisions.
- Critica i fa difondre rumors contra aquesta persona.
- Critica el treball realitzat per aquesta persona.
- Insulta i crida, agredint verbalment, a aquesta persona.