SALA 1ª, Sentència 27/09/2011, Rec. 1467/2008, Pt: Roca Trías, Encaranción
LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM RECORDA QUE LA GUARDA COMPARTIDA S'ESTABLEIX EN INTERÈS DEL MENOR, NO PERSEGUEIX PROTEGIR EL PRINCIPI D'IGUALTAT ENTRE ELS PARES NI ELS INTERESSOS DELS MATEIXOS.
Un pare sol·licita en seu de divorci el canvi a la modalitat de guarda i custòdia compartida, que en el procediment de separació es va acordar a favor de la mare, i concedida en primera instància, és corregida per l'Audiència Provincial, retornant al sistema anterior. Es desestima el recurs de casació, en primer lloc, a l'estar mal plantejat, doncs, no es cita cap norma infringida, al·lega la Llei 2005 exposant la conculcació del favor filii, cosa que aquest és tan sols un cànon interpretatiu, però no una norma que permeti la seva al·legació com infringida en casació. A més a més, la part recurrent s'ha limitat a qüestionar els raonaments de la sentència recorreguda, oposant els seus propis arguments sobre la convivència de la guarda i custòdia compartida de forma general, sense fer referències al cas concret. Recorda la Sala que la guarda compartida està establerta en interès del menor, no dels progenitors; no persegueix protegir el principi d'igualtat entre els pares. D'aquesta manera, el règim d'assistència dissenyat sempre haurà de tenir en compte aquests criteris, perquè en cadascun dels casos el que ha de decidir el Jutje és quin serà el millor règim de protecció del fill, segons les seves circumstàncies i les dels seus progenitors, desestimant-se, per tant, el recurs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada