La nova doctrina substitueix la preferència dels fills, quan són majors d'edat, pel del cònjuge més necessitat de protecció.
En el present cas analitzat, el Tribunal ha concedit l'atribució de l'habitatge a una dona divorciada, tot i que els fills van expressar la seva preferència per viure amb el pare, al considerar que la dona, que es va dedicar a les tasques domèstiques durant els 23 anys que va durar el matrimoni, tenia un "interès més necessitat de protecció" que el seu cònjuge.
L'Audiència Provincial de Cantàbria va atribuir l'ús de l'habitatge familiar al pare, a l'estimar que l'interès més necessitat de protecció era el dels fills, ja siguin menors o majors d'edat, i aquests, havien manifestat la seva voluntat de residir amb ell.
Ara, el Tribunal Suprem a resolt de forma novedosa. No és igual la protecció dispensada als fills menors d'edat que als majors d'edat. Així, mentres la protecció i assitència deguda als fills menors d'edat és incondicional i deriva directament de l'article 39 de la Constitució, no té le mateix tractament amb els majors.
En definitiva, d'ara endavant, l'interès dels fills que arribin a la majoria d'edat no resultarà determinant com a criteri d'atribució de l'habitatge familiar, sino que s'haurà d'atendre a l'interès del cònjuge més necessitat.
La sentència del Suprem, entén que el cònjuge més necessitat en aquest cas és el de l'esposa, de 46 anys, que durant el matrimoni es va dedicar exclusivament a l'atenció de la família, i la seva abstenció d'experiència i titulació professional limiten les seves possibilitats d'accés al mercat de treball.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada